ALTERNATIVES ECOLÒGIQUES de l’A a LA X per Jordi Bigues Periodista i ecologista

ALTERNATIVES ECOLÒGIQUES de l’A a LA X
Agricultura ecològica. L’agricultura ecològica és quelcom més que el conreu de la terra sense química. Es defineix com un sistema agrari que té per objectiu fonamental l’obtenció d’aliments de màxima qualitat nutritiva i sensorial respectant l’entorn, conservant la fertilitat de la terra i la diversitat genètica.
Mitjançant la utilització de recursos renovables sense fer servir productes químics de síntesi, aquesta agricultura procura un desenvolupament perdurable i manté sana la terra. La rotació, l’associació de cultius, l’espai vital de la ramaderia, l’adob animal i vegetal i l’equilibri ecològic del camp són algunes de les pràctiques importants d’aquest sistema. Els agricultors ecològics es reuneixen a la Federació d’Associacions d’Agricultura Ecològica, Fanega. Contactes: Revista Agrocultura, per al desenvolupament rural sostenible.
Amics de l’Escola Agrària de Manresa: Sant Joan d’en Coll 9. 08240 Manresa. Correu electrònic: aeam@agrariamanresa.org / La fertilidad de la Tierra, abans Savia: Apartat 10. 31300 Tafalla (Navarra). Tel i Fax 948703 702. Correu electrònic: lafertilidad@wanadoo.es
Aliança pel Desenvolupament de l’Agricultura Ecològica. Creada a finals de febrer de 2001 a la
granja ecològica La Peira, a Benifaió, al País Valencia, reuneix a tot el sector de l’agricultura ecològica: des de pagesos a consumidors, amb una forta presència de professionals relacionats amb l’agricultura ecològica i la seva certificació. Contacte: seaeseae@worldonline.es
Avals. A més de l’aval dels consells reguladors en l’àmbit europeu per productes ecològics, biològics
i orgànics, hi ha el distintiu i el segell de producte biològic Vida Sana, garantia addicional a
l'oficial, i el Demeter, aval dels productes de l’agricultura biodinàmica. En el sector forestal, l’Aval
FSC (Consell d’Administració Forestal) per a la fusta és promogut per grups ecologistes, per propietaris i per la indústria forestal conscient de la importància ecològica dels boscos naturals i la silvicultura ecològica. També hi ha l’Ecolabel, l’etiqueta ecològica europea per productes no alimentaris.
Les associacions de comerç just disposen d’avals i segells com Fairtrade, Max Havelaar i Transfair per
a cafè, xocolata, suc de taronja, te, mel, sucre i plàtans. L’anomenada Gestió integrada de conreus
és, per entendre’ns, l’agricultura industrial però amb menys química (a França agriculture raisonnée,
a Itàlia agricultura sostenibile, a Anglaterra integrated farming). Malgrat no tenir unes normes regulades, utilitza un reclam amb una marieta per distingir els seus productes. Contactes: Associació
Vida Sana: Clot 39. 08018 Barcelona. Tel. 932450661. Correu electrònic: info@vidasana.org FSC.
WWF/Adena. Carrer Santa Engracia 6. 28010 Madrid. Tel. 913082309. Correu electrònic: info@wwf.es
Balcons comestibles. És una jardineria que combina el conreu de verdures, plantes aromàtiques per
obtenir un espai productiu i fermós, tot aprofitant un balcó, una terrassa o un jardí. És una afició, però
que ajuda a fer compost fent servir les restes del menjar i una forma d’horticultura urbana. Si vols, et
poden ajudar a dissenyar el teu centre productiu. Quanta gent remena tota la vida papers i no ha plantat
ni tan sols una pastanaga! Contacte: Diseños sostenibles. Telèfon 91 637 69 19 i 619 24 62 20
Bancs d’aliments4En el nostre entorn més pròxim, sovint es desaprofiten o es destrueixen aliments
perfectament consumibles per raó de les dificultats de comercialització: excedents d’estocs que s’acosten a la data de consum preferent, canvis en l’embalatge, etiquetatge defectuós… Aprofitar aquests excedents per oferir-los a persones desfavorides és el que dóna origen als bancs d’aliments que recullen, gestionen i reparteixen aquests aliments. Hi ha una federació europea i estatal de bancs d’aliments. Segons l’Informe Jordi Bigues Periodista i ecologista
Hi ha alternatives? Sovint el pessimisme invadeix les nostres vides. És una de les estratègies del màrqueting consumista: al capdevall, ens diem, tot està contaminat i, segons les enquestes, el 65% dels
consumidors desconfia dels aliments que ingereix. Qui no es resigni que llegeixi aquest diccionari que
presenta, de l'A a la X, un ampli ventall de propostes i conceptes amb les pistes per saber-ne més. Per
recuperar el protagonisme de la ciutadania. www.cidob.org
39 DE L’A A LA X
sobre Desenvolupament Humà, l’estat espanyol figura en quart lloc en nombre de famolencs dels països occidentals, després del Regne Unit, Irlanda i els Estats Units. Contacte: Fundació Banc dels Aliments: Passeig de Torras i Bages 154. 08033 Barcelona. Tel 933464404. Correu electrònic:
bancaliments@teleline.es
Bancs de llavors. Segons estimacions de la FAO, cada any es perden unes 50.000 varietats d’interès
per al sector agrari. Llavors adaptades a ambients locals, autòctones i naturals, desplaçades per variants
uniformitzades i manipulades genèticament. Les variants locals, autòctones, estan adaptades a l’entorn.
A partir de l’any 2004, en l’àmbit europeu, les llavors utilitzades en els conreus acreditats com a
ecològics hauran de ser llavors ecològiques. A la Garrotxa hi ha un banc de llavors de conreu que
reuneix unes 300 varietats. Més de 30 cases de pagès hi estan implicades. En l’àmbit estatal hi ha
la Xarxa de Llavors animada per la Federació d’Associacions d’Agricultura Ecològica (Fanega) i la
Plataforma Rural, amb un munt d’iniciatives. Contactes: Red de Semillas. Resembrando e intercambiando.
Carrer Navas de Tolosa 3,3º. 28013 Madrid. Tel. 913085369. Fax. 915216668. Correu electrònic:
alvaro_toledo@wanaddo.es/Xarxa de Llavors. El Castell. 17853 Sales de Llierca Tel. 972687657
Circuits de curta comercialització. Distribució i venda directa de productes de qualitat directament
del productor al consumidor, del camp a la ciutat. Per aconseguir-ho cal l’organització i
l’associació dels agricultors per poder oferir la totalitat de la cistella familiar. Així es garanteix
l’eliminació d’intermediaris, es promou el consum de productes locals o pròxims, de temporada,
el que s’anomena un nou pacte de confiança entre pagesos i consumidors. També es poden promoure
parcs agraris amb uns preus dignes. A França, l’any 1999 es va intentar un sistema per
donar a conèixer a l’etiqueta el preu pagat a l’agricultor. El sistema va fer figa, però el consumidor
té dret a saber què ha quedat en mans del productor. Contacte: www.bioacasa.com
Consells reguladors. Consells i comitès de regulació s’encarreguen del control i la certificació
dels productes ecològics, aliments frescos o processats. Reuneixen a totes les parts implicades
(pagesos, elaboradors, administració, organitzacions professionals i consumidors) i promouen,
sense pràcticament recursos, l’agricultura ecològica. Són els únics òrgans acreditats per certificar
els productes ecològics, biològics o orgànics. Cal recordar que, gràcies a la política agrària de la
Unió Europea, una hectàrea de conreu convencional rep una subvenció mitjana anual de 36.600
pessetes i una d’agricultura ecològica, de 8.627 pessetes. Així doncs, subvencionem amb fons
públics la contaminació agrària difosa i gravem als que practiquen l’agricultura ecològica, amb
impostos com la pròpia certificació. Contacte: Consell Català de la Producció Agrària Ecològica
(CCPAE). Gran Via de les Corts Catalanes 612. 08007 Barcelona. Tel. 933046700. Correu electrònic:
ccpae@correu.gencat.es
Coordinadora Camperola Europea. Per a la CPE (sigles en francès), el pagès i la pagesa han de
dur a terme dues funcions essencials per a la societat: la producció d’aliments de qualitat i el
manteniment de l’espai rural viu. Cada minut desapareix una explotació agrària a la Unió Europea
i la CPE intenta agrupar els sindicats agraris ecologistes i verds encapçalats per la Confédération
Paysanne que va obtenir un fort ascens en les passades eleccions agràries a França. A l’Estat
espanyol només en formen part els representants a Euskadi i Galícia de la Coordinadora
d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders (COAG), malgrat les simpaties a tot el món sindical progressista. Contacte: cpe@agoronet.be
Consumidors ecològics. El Brot de Reus és la primera cooperativa d’aliments ecològics que es
va fundar a l’Estat espanyol fa vint anys. Ara, aquestes associacions i cooperatives tenen una
Coordinadora Estatal d’Associacions i Cooperatives de consum de productes Eco-biològics que reuneix a una vintena de col·lectius. Disposen de locals, preparen la cistella setmanal amb treball
voluntari, organitzen xerrades i desplaçaments als camps de conreus o plantes d'elaboració. Les
botigues de productes ecològics de Catalunya s’estan agrupant a l’Associació del Comerç General
Ecològic i Natural. Contactes: Acogen. Carrer Aragó 217, primer. 08007 Barcelona. Tel.
933233862. Correu electrònic de la Cooperativa Germinal: germinal@retemail.es
40 DE L’A A LA X
Comerç just. D’on procedeix l'aliment que tens al plat? No, no estem preguntant pel nom del supermercat. El nostre aliment ha estat produït per agricultors de tot el món. Les etiquetes dels productes ometen les condicions laborals, el maltracte que han patit els que els han produït. L’Organització Mundial del Comerç, creada l’any 1994, promou el comerç lliure però no necessàriament just. No sanciona cap país per exportar productes fets en condicions
d’esclavitud, per exemple. A Catalunya, la Xarxa de Consum Solidari reuneix un grapat de col·lectius promotors d’iniciatives i distribueixen

productes del comerç just. Contactes: xarxaconsum@pangea.
org. La Coordinadora Estatal de Comerç Just promou la feina
dels col·lectius partidaris del comerç transparent amb garanties
ecosocials. Contacte: coordcoj@euskalnet.net
Consum responsable4Consumir de forma ètica sembla impossible,
perquè sembla que l’única motivació de les empreses sigui el guany
econòmic. La rendibilitat és incompatible amb la justícia social i l’equilibri
ecològic? És possible compaginar l’ètica amb l’activitat
econòmica si el consumidor castiga els empresaris i governs explotadors
amb el boicot i premia les empreses ciutadanes: les que tenen
en compte el guany econòmic, el respecte al client, a l'empleat i al
medi ambient. Informar per promoure el consum responsable és l’objectiu
del Centre de Recerca i Informació en Consum. Contacte:
cric@pangea.org
Cuines solars4Cuinar amb el Sol, amb l’energia dels seus raigs, és
una bona alternativa a l’ús de llenya al Tercer Món i una opció d’estalvi
energètic a les nostres contrades. La gran qualitat dels aliments
cuinats lentament, tan sols necessita un canvi d’hàbits (preparar el
dinar a primera hora), una tecnologia (les cuines solars d’acumulació
o concentració) i un cert entrenament. Les cuines es poden obtenir
a Biohàbitat, organitzadors de les trobades solars que anualment se
celebren a finals de juny a Benicarló. Hi ha un manual que ho explica
tot plegat i algunes d’aquestes cuines s’envien plegades.
Contactes: Biohabitat 964692484. info@biohabitat.org La cocina
solar. El nuevo arte de cocinar de modo saludable y ecológico. Joan
Garcia. Progensa telèfon 954278158. postmaster@progensa.es
Democràcia alimentària4La Comissió de Drets Humans de les
Nacions Unides va aprovar una resolució històrica, el passat 21 d’abril,
sobre el dret a l’alimentació, tot considerant-lo un dret humà
fonamental. El Govern d’Estats Units va ser l’únic que va votar en
contra. La democràcia alimentària es basa en aquest dret fonamental.
És el dret a saber, optar, participar, corresponsabilitzar-se de l’alimentació
i poder reclamar davant els tribunals de justícia. Per aconseguir
que aquest dret sigui possible, cal una autoritat alimentària a
cada país, que actuï independentment del Govern i els fabricants,
amb excepcionals mecanismes de participació. Contacte: democraciaambiental@
pangea.org
Ecoaldees4Els anomenats neorurals dels anys seixanta i setanta ara
s’agrupen en les ecoaldees. Definides per Hildur Jackson com un
assentament sostenible en un medi rural o urbà que respecta i restaura
el sistema circulatori dels quatre elements: Terra (estructures
físiques), Aigua (infraestructura), Foc (estructures socials) i Aire
(cultura). Celebren trobades anuals, la tercera a Amayuelas de Abajo,
i han editat un llibre. Es relacionen amb la Xarxa Global d’Ecoaldees
(GEN). També hi ha una guia de la Vida Alternativa amb 50 llars o
seus repartides arreu del territori de l’Estat espanyol. Contacte: carrucha@
pangea.org
Economia social i alternativa4Cooperatives autogestionàries alternatives
a les empreses convencionals, com Món Verd dedicada a la
distribució d’aliments i productes de neteja ecològica que promou
projectes sostenibles a l’anomenat Tercer Sector: cooperatives, societats
laborals i organitzacions sense ànim de lucre. Contacte: monverd@
retemail.es
Fastfood4A mitjans dels anys vuitanta, el grup London Greenpeace
va convocar el 16 d’octubre com el Dia Mundial contra McDonald’s
amb piquets informatius a la porta dels establiments de l’empresa
líder de l'aliment preparat. Hellen Steel i Dave Morris, dos activistes
del grup, van ser processats per difamació: als fulls informatius s’afirmava
que menjar hamburgueses McDonald’s podia ser mortal. El
judici va començar el 28 de juny de 1994 i va durar 313 dies. Tot plegat
va promoure un debat al Regne Unit d’incalculables conseqüències.
El 19 de juny de 1997 la sentència reconeixia que parts substancials
i significatives dels fulls eren certes. Contacte:
www.McSpotlight.org
Falsos Bio4Arreu de la Unió Europea la denominació bio, eco o
orgànic és protegida i el seu ús éstà sotmès a la regulació concertada.
La certificació ecològica és una fórmula de regulació concertada:
administració, pagesos i elaboradors, sindicats, empresaris, experts,
professionals i consumidors es posen d’acord amb el perfil del producte
i la inspecció. Comporta un reclam identificable per al comprador
que coneix aquests productes com ecològics, orgànics o biològics.
Spain is diferent. Recentment el Ministre d’Agricultura, Arias
Cañete, ha promogut un Reial Decret que liberalitza l’ús del terme
bio, tot protegint els interessos de grans fabricants com Nestlé o
Danone que comercialitzen productes anomenats bio que no són ni
biològics, ni procedents de l’agricultura ecològica. Això desprotegeix
els productes realment ecològics davant el consumidor i el mercat
europeu. La pròpia Comissió Europea ja va declarar que procedirà
contra el decret dels falsos bio. Hi ha un llistat de productes fraudulents.
Contacte: consellverd@pangea.org
Fires ecològiques4Hi ha tres tipus de fires ecològiques. Les que
tenen lloc al carrer, fires alternatives en poblacions com la Fira
d’Agricultura Ecològica i Medi Ambient d’Altafulla, a mitjans de juliol.
Les que fan servir recintes firals més o menys convencionals com
Biocultura, Setmana Verda Internacional a principis de maig a
Barcelona o Ecoviure Vida ecològica en món sostenible, a Manresa del
21 al 23 de setembre, i les que incorporen temes ecològics dins les
fires convencionals. A les fires es fan molts tractes i actes informatius
i permeten fer-se una idea de tot plegat. A Alemanya, Bio Fach,
que té lloc al mes de febrer, és la més important d’Europa. Contactes:
www.biocultura.org i www.ecoviure.com
41
DE L’A A LA X
Malbouffe4La primera vegada que es va fer servir aquest neologisme
va ser el 12 d’agost de 1999 a les portes del McDonald’s en construcció
a Millau. José Bové va fer servir primer l’expressió “bouffe de
merde i immediatament la vaig convertir en malbouffe, perquè sonava
més educada”. La malbouffe és menjar de qualsevol manera i en
català es podria traduir per “mala teca”. Ecologistes, alternatius, conservadors
i gastrònoms van promoure un debat d’àmplia repercussió.
Contacte: www.confederationpaysanne.fr
PAC per què, PAC per qui4La meitat del pressupost europeu és destinat a la Política Agrícola Comuna, la PAC. La Plataforma Rural demana que la meitat dels 360.000 milions de pessetes que rep
l'Estat espanyol de la Unió Europea es destinin al foment d’una agricultura duradora ecològica, tot fomentant l’agricultura familiar i l’altre 50% al desenvolupament rural. En canvi, el destí de gran
part del pressupost va a parar no als productors sinó a la gran producció.
Contacte: plataforma-rural@cdrtcampos.es
Plataforma Rural4Formada l’any 1992 amb el suport de Càritas,
sindicalistes, ecologistes i organismes especialitzats, la Plataforma
Rural forma part de la Xarxa Europea de Plataformes per una
Agricultura sostenible. El món rural s’ensorra: més de 2.000 pobles
abandonats el segle passat. La Plataforma Rural organitza el Forum
per a un món rural viu, el tercer i darrer a Navares de las Cuevas
(Segovia). Contacte: Plataforma Rural. Carrer Navas de Tolosa 3, 3º.
28013 Madrid. plataforma-rural@cdrtcampos.es
Slowfood4Pizzeries, hamburgueseries i bocateries són els temples
de l'aliment ràpid. L’any 2000, a l’Estat espanyol les pizzeries
no van créixer, però les hamburgueseries ho van fer en un 21% i
les bocateries en un 22%. McDonald’s, Grup Telepizza, Burger King,
Pans&Company i Pizza Hut copen el 75% del mercat. Preus, estils
informals, combinació del vagarejar i l’endrapar en fan un èxit. En
front, el moviment internacional slowfood reclama la qualitat, el
plaer del menjar i l’alimentació amb els cinc sentits. A Barcelona
el Grup pluridisciplinari del FAD intenta estudiar la globalització de
l'alimentació. Contacte: www.slowfood.com
SOS Camperols4Quins són els drets de la pagesia? La població
activa agrària ha anat minvant. Del 1975 al 1995 va disminuir en
dos milions de persones a l’Estat espanyol. A finals de 1996 tan
sols quedaven 979.000 persones en el sector, de les quals 228.000
són assalariats i la resta, agricultors entre els que hi ha els grans
propietaris, agricultors a temps parcial i absentistes. SOS
Camperols dóna ajut als agricultors endeutats amb assessorament
jurídic i suport tècnic, tot negociant conjuntament amb bancs,
caixes d’estalvi i caixes rurals, i pressionant l’administració.
Contacte: plataforma-rural@cdrtcampos.es
Vaques boges4Per les ‘Banyes’ és un butlletí electrònic sobre la
malaltia de l’Encefalopatia Espongiforme Bovina (EEB) i la seva
repercussió en la salut humana i ambiental. Des de fa quatre anys
un web fet a Barcelona lidera la informació crítica sobre el tema,
silenciada pels grans poders mediàtics. Contacte: democraciaambiental@
pangea.org. URL:www.ictnet.es/+rerafons/eet.htm
Via Campesina4Plataforma internacional que reuneix els moviments
agraristes i de camperols d’arreu del món. Són presents en
totes les cites internacionals relacionades amb l’agricultura i el
comerç. Per recordar la mort de 23 camperols, el 17 d’abril de
1996, a Eldorado dos Carajás (Brasil), han començat a commemorar
el Dia Internacional de la Lluita camperola i el 15 d’octubre és
el Dia Mundial de la Dona Rural. Contacte: viacam@gbm.hn.
URL://ns.rds.org.hn/via/
Vegetarianisme. Exclou la carn i el peix dels seus àpats. Els ovolactics
accepten els derivats lactis i els ous. Els vegans cap tipus
de producte derivat dels animals, inclosos roba i objectes. Els crudívors
mengen aliments frescos sense bullir o coure. Estan lligats a tradicions religioses (hinduisme) o motivacions des de sanitàries a solidàries amb els animals o el Tercer Món. Són una ciutadania
privada de drets. Una recent enquesta conclou que el 93% dels enquestats a l’Estat espanyol consideren que els restaurants haurien d’oferir menús vegetarians als seus clients. Contacte: Societat
Naturista Vegetariana de Barcelona. Carrer Casp 78, principal. 08010 Barcelona. Telèfon 93 265 85 07.
Xarxa d’Amics del Compost Casolà. Com aprofitar les restes de la cuina i no morir en l’intent de fer compost. El 40% dels residus d’aliments podrien ser adob per plantes i no combustible per incinerar
o fem a abocar. Un manual de com reciclar els residus orgànics que produïm a casa i una xarxa d’amics t’ajuden a no defallir. La xarxa va néixer a Sant Cugat l’any 1998, per iniciativa del CEPA,
arran de diversos cursets que es varen fer amb molt d’èxit en aquesta localitat. Contacte: Cepa. Apartat 117. 08750 Molins de Rei cepa@pangea.org